Graffiti a Barcelona

Mischief: El detall


Vaig prometre que quan esbrines el nom d'aquest graffiter hiperactiu que ens està empaperant Barcelona amb les seves obres tornaria a escriure sobre ell per tal d'associar el seu nom a la seva obra. I això és precisament el que faré  tot seguit.

De fet el meu enigmàtic graffiter, porta per nom Misschief, que traduït al català significa “entremaliadura”. Dons bé, aquest entremaliat graffiter, amant del blanc i negre, que treballa i elabora les seves obres de forma summament acurada i que implementa els detalls amb una paciència infinita sembla tenir predilecció pels rostres i en especial pels tocats amb que els adorna. De fet són precisament els tocats els que donen més valor a la  peça.





I ha passat el temps i segueixo reafirmant-me en el que vaig dir anteriorment...Els seus dibuixos, senyor graffiter,  són prou bells, i els seus traços prou precisos. És evident que es curós amb els detalls i també amb les formes. L'estructuració està ben pautada en les seves obres i ben plasmada espacialment. L'impacte visual sense ser formidable és agradable a l'ull que l'observa i el conjunt desprèn harmonia. Així doncs que li manca a aquest artista, llevat de la signatura, per ser un graffiter amb G? 



En la meva opinió i primer de tot, deixar-se d'impressores i enganxines i canviar de llenç. Potser seria hora de provar amb les plantilles, el resultat podria ser sorprenent.  Un fons blanc tampoc és el mes adequat per a un graffiter. Es menja senzillament l'obra i redueix l'impacte de les formes. Cal  doncs que la forma s'implementi dins el fons fins a fondre's del tot. Posar-hi color? Una altra solució.  Però sobretot, sobretot, recordar-li a aquest graffiter-a que el graffiti malgrat el que pensin els rubbish graffters no és una competició. Aquí el realment important no és la quantitat sinó la qualitat. Un graffiti per a ser tal,  ha de ser únic!  No pot haver-hi dos iguals perquè sinó perd valor l'obra i es converteix en poc. S'imagina vostè, dues Mones Lisa o dos Guernica? No, no i no. Senyor graffiter, vostè té prou habilitats i suficient presència per ser alguna cosa més que un enganxador de pegatines! Creixi, evolucioni, reinventi's. Els que com jo creuen que el graffiti és una forma d'art en si mateix li estarem eternament agraïts i ens convertirem en fidels seguidors de la seva obra!

Si voleu veure més de la seva obra aquí us deixo l'enllaç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada