edithsmegraff@bloc: El Graffiti: signatura, qualitat i quantitat

Una de les diferències fonamentals entre el graffiti d’autor i la pintada rapida o rubbish graff, és que gairebé sempre, el graffiti de qualitat ve signat per l'autor. Potser no cal arribar a l'extrem d'en Werens que fins i tot els deixa als de l'Ajuntament la seva pàgina web però si és d'agrair que el graffiter que mostra la seva obra pels carrers signi el seu treball per tal que els que mirem li puguem donar una identitat a l'artista. De fet això té una certa lògica ja que si bé és cert que tan el graffiti com el rubbish graf responen tots dos al desig visceral dels autors, de deixar-se veure, els separa un gran abisme. La pintada ràpida i d'escàs valor artístic, és de per si barroera i covarda precisament perquè l'autor conscient d'aquesta marranada s'amaga deliberadament en l'anonimat, en canvi el graffiti ben entès és valent i tan sol respon al desig del graffiter de mostrar el que sap fer, i és per això que signa orgullós la seva obra.

Per tot això em sorprèn que de vegades alguns graffiters que elaboren obres de gran qualitat i ben treballades i que després las pengen pels carrers de Barcelona no signin els seus treballs com correspon. És el cas d'aquest graffiter-a hiperactiu que ens està empaperant Barcelona amb les seves enganxines i de qui desconec el nom.

Graffiti

Veient les seves obres t'adones que no en té res de rubbish grafter però tampoc sé si descriure’l com un vertader graffiter. De fet els seus dibuixos són prou bells, i els seus traços precisos. És evident que es curós amb els detalls i també amb les formes. L'estructuració està ben pautada en les seves obres i ben plasmada espacialment. L'impacte visual sense ser formidable és agradable a l'ull que l'observa i el conjunt desprèn harmonia. Així doncs que li manca a aquest artista, llevat de la signatura, per ser un graffiter amb G? En la meva opinió i primer de tot, deixar-se d’impressores i enganxines i canviar de llenç. Potser seria hora de provar amb les plantilles, el resultat podria ser sorprenent. Un fons blanc tampoc és el mes adequat per a un graffiter. Es menja senzillament l'obra i redueix l'impacte de les formes. Cal doncs que la forma s'implementi dins el fons fins a fondre's del tot. Posar-hi color? Una altra solució. Però sobretot, sobretot, recordar-li a aquest graffiter-a que el graffiti malgrat el que pensin els rubbish graffters no és una competició. Aquí el realment important no és la quantitat sinó la qualitat. Un graffiti per a ser tal, ha de ser únic! No pot haver-hi dos iguals perquè sinó perd valor l'obra i es converteix en poc. S'imagina vostè, dues Mones Lisa o dos Guernica? No, no i no. Senyor graffiter, vostè té prou habilitats i suficient presència per ser alguna cosa més que un enganxador de pegatines! Creixi, evolucioni, reinventi's. Els que com jo creuen que el graffiti és una forma d'art en si mateix li estarem eternament agraïts i ens convertirem en fidels seguidors de la seva obra!

Graffiti

M'agrada molt i molt el seu estil, senyor graffiter pero si us plau, no es faci malbé per les presses i signi les seves obres per tal que la propera vegada que parli de vostè li pugui posar un nom a la seva persona