Graffiti a Barcelona: Primavera 2014

Quins graffiters  es mouen pels carrers de Barcelona aquesta primavera? 

Akore: el despertar

És evident que quan passeges per Barcelona i veus una de les últimes obres d'aquest artista transformat, t'has d'aturar sobtat davant la impossibilitat de passar de llarg en front les  formes subjugadores que et criden convidant-te a mirar.

Aquest artista que segons sembla ha crescut i s'ha fet gran  i que sembla haver despertat de la seva letargia dins la nostra ciutat,  no necessita de cap llenç especial per implementar les seves obres. De fet ell mateix es fabrica el fons i dota les formes de tal color que aconsegueix difuminar-les completament  dins de l'obra.

Té passió per la grandària i és evident que el missatge implícit amb que adorna les seves obres és descaradament agosarat  en les seves mides i en les seves formes. El resultat es un Graffiti salvatge, descarat, fresc  i sense edulcorants. Per sort,  molt lluny d'allò que un dia vaig pensar no portaria res de bo..

 

El Gat Mao: La Bellesa

El Gat Mao és un altre dels millors graffiters que corren actualment  per Barcelona. Impossible no detenir-se quan veus alguna de les seves obres.  Complementa els colors amb total encert i sovint implementa les figures dins del llenç amb una tècnica gairebé perfecta. Són cridaneres les seves figures i no et defugen la mirada quan les observes, més aviat la reclamen i et miren descarades. 

Esplèndid en les formes, de vegades malencerta en les proporcions, i això es rar i destarota al que coneix la seva obra perquè sovint el detall de les mides està tan ben configurat que resulta estrany quan veus que en altres les altera de tal manera.

L'agònica mort del Graffiti

Una de les característiques inherents del graffiti  i que el diferencia substancialment d'altres branques de l'art, és la seva efímera naturalesa. De fet, neix amb la data de caducitat marcada al front i un cartell de mort anunciada al clatell. I això no tindria res de dolent, sinó fos perquè la mort del graffiti moltes vegades esdevé una mort cruel, despietada  i agònica.

De fet el graffiti pot morir de moltes maneres,

Pot morir de mort natural, envellit pel temps, difuminat pel fons i amortallat pel llenç, en una mort digna i dolça que l'embelleix i que li dóna consistència. El temps en aquest cas és compassiu amb l'obra i ens deixa entreveure la grandesa del que un dia va ser i del que ara tan sols és essència.

 

   

Es busca graffiter a Barcelona

Es busca graffiter format a l'escola superior del carrer i que corre lliure per Barcelona. Les seves línies son precises i la seva implementació gairebé  perfecta. Té un cert regust a Banksy i al igual que ell utilitza les rates per complementar el missatge explícit que evidència la seva obra.  És descarat en les formes i agosarat en l'exposició,  i la pintura per estrany que sembli, encara roman fresca i fa flaire de color.  Si no fos perquè al graffiter anglès no sembla agradar-li gaire Barcelona, cosa que personalment no entenc, es diria que és ell qui ha deixat personalment l'empremta . 

Tanmateix un avis urgent a la població, es tracta d'un graffiter extremadament perillós perquè després de veure la seva obra, s’hauran de posar molt i molt  les piles els graffiters de Barcelona perquè els ciutadans del carrer ens hem quedat amb més ganes i ens hem tornat més exigents. I ara en volem més i més.

 

Mischief: El detall

Vaig prometre que quan esbrines el nom d'aquest graffiter hiperactiu que ens està empaperant Barcelona amb les seves obres tornaria a escriure sobre ell per tal d'associar el seu nom a la seva obra. I això és precisament el que faré  tot seguit.

De fet el meu enigmàtic graffiter, porta per nom Misschief, que traduït al català significa “entremaliadura”. Dons bé, aquest entremaliat graffiter, amant del blanc i negre, que treballa i elabora les seves obres de forma summament acurada i que implementa els detalls amb una paciència infinita sembla tenir predilecció pels rostres i en especial pels tocats amb que els adorna. De fet són precisament els tocats els que donen més valor a la  peça.

CB75 abans SM172: La plasticitat i l'essència del Graffiti

Aquest graffiter format a l'escola superior d'Art i Disseny de La Llotja, que se sent desencantat amb la vida i que segons paraules seves, intenta deixar un missatge a la gent dolenta perquè creu que l'art és basura, és al meu entendre i sense pel que es veu ell se n'adoni,  un dels graffiters més bons que corren per Barcelona. El codi visual i la plasticitat que desprenen les seves obres i les plantilles és una autèntica experiència per l'ull que las observa. El color i l'energia es despleguen de tal manera que és difícil apartar la mirada, i l'essència de tot el que pinta es manifesta i protesta per ella sola i a la seva manera en totes les seves obres. Els rostres i les figures exquisidament plasmades  cobren vida  i es tornen temporalment i espacialment vives. La implementació del color és particularment bella i quan decideix utilitzar només dos colors els complementa  de tal manera que tota la figura protesta. Els implementa amb tant d'encert que els fa explotar quan a ell li convé, sense estridències i a pas lent.